Detall de la notícia

COVID-19 LLIÇONS APRESES
Publicat: 10/07/2020

La pandèmia de la COVID-19 ha impactat de manera profunda a la nostra societat. Ha estat
una crisi sanitària sense precedents que marca un abans i un després a la societat, la qual ha
pagat un preu altíssim pel nombre de defuncions, però també per l’impacte que la malaltia
i el confinament tindrà a nivell de salut, per les seqüeles físiques i psicològiques i per les
conseqüències econòmiques i socials .
La crisi ha evidenciat la fortalesa i el compromís dels professionals i dels ciutadans. Ara, cal
aprofitar aquesta aliança per sortir de la pandèmia amb un sistema sanitari més fort, resolutiu
i preparat per al futur.
Volem un sistema nacional de salut universal i de finançament públic, que sigui capdavanter
en anàlisi de resultats, sostenible i preparat per assolir els reptes de futur.

Una de les lliçons que hem d’aprendre d’aquesta crisi, de manera immediata, és la necessitat
d’establir canvis significatius en el sistema sanitari. Canvis que fa anys que la professió
mèdica estem reclamant. La crisi de la COVID-19 ha posat en evidència les mancances del
sistema sanitari. Carències que s’han esmorteït i, en molts casos, superat gràcies a l’esforç
i capacitat d’adaptació dels professionals sanitaris i amb el suport de la població. La capacitat
auto-organitzativa dels professionals, d’aportar solucions i de fer front a la situació de
manera autònoma i col·laborativa i amb flexibilitat, ha estat un dels aspectes més positius
que s’ha d’aprofitar d’aquesta crisi.

La crisi ha deixat, però, una profunda empremta en la societat i també en els professionals.
L’esforç continuat i la tensió s’han acumulat i han conduït a una situació de sobrepressió
extrema. Les vivències de la crisi i les seves conseqüències han causat una ferida social,
també en els professionals i en el propi sistema sanitari. L’experiència ha estat duríssima i
no l’oblidarem.
Tots aquests fets impliquen la necessitat d’accelerar el procés de canvi i reformes del sistema
sanitari. Una transformació que ha de comptar amb el suport majoritari de les forces
polítiques i amb la implicació dels agents professionals del sistema sanitari. Apel·lem a un
nou pacte per la sanitat que hauria d’estar a l’agenda política com a prioritat número 1.

L’acord i el consens polític han d’incloure tots els nivells de l’administració amb competències
al respecte: la Unió Europea, el Govern de l’Estat i la Generalitat de Catalunya. Aquest
acord s’ha de basar en tres elements: el finançament, un nou esquema de funcionament i
organització dels recursos humans (que impacta directament en els professionals), i una
nova política de salut pública.
El nostre sistema sanitari i, per tant, els seus models d’organització, van ser dissenyats per a
la realitat sociodemogràfica de la dècada dels 1980. La realitat actual és ben diferent, caracteritzada
per un dels índexs d’envelliment més alts del planeta i per una elevada prevalença
de cronicitat i de malalties discapacitants de llarga evolució que fan obsolet el model assistencial
actual, el qual, d’altra banda, tampoc està pensat ni preparat per donar resposta a
situacions de crisi de salut pública com l’actual.

La demanda de canvis ha esdevingut una exigència. Els responsables polítics del nostre país
han d’estar a l’alçada del moment i de la situació. Cal defugir debats estèrils i centrar-se en
allò que impacta directament en la salut, en el benestar i en la supervivència i qualitat de
vida de les persones. Ens cal un sistema sanitari més fort. No s’hi valen les excuses. Països
del nostre entorn han fet evident que la crisi de la COVID-19 és una oportunitat per fer canvis
radicals en el sistema de salut (discurs del primer ministre francès, Sr. Édouard Philippe, del
25-05-2020). A nosaltres ens toca fer el mateix, en el marc del nostre sistema sanitari. Calen
reformes que convergeixin, a nivell europeu, en una nova visió dels sistemes de salut dins
la construcció europea.
Per fer-ho factible, el repte és colossal. Aquest document consta de dues parts. La primera
part proposa els quatre eixos sobre els quals haurien de pivotar les accions generals per a
la refundació del sistema sanitari (finançament, professionals, organització sanitària i salut
pública) i conté també un apèndix que fa referència als nous reptes de telemedicina i salut
digital. La segona part formula propostes concretes per diferents àmbits assistencials: atenció
primària, hospitals, atenció intermèdia i residencial i salut mental.