Detall de la notícia
El Dr. Josep Lluís Casals va morir el passat dissabte dia 24 de juliol de 2021 als 78 anys.
Natural de La Granja d’Escarp al Segrià, va estudiar Medicina a la UB i a l’any 1971 es va incorporar com a anestesiòleg a l’Hospital Clínic quan el Servei d’Anestesiologia encara no estava estructurat com a tal. No va ser fins un any més tard que el Servei dirigit pel Dr. Planella va començar a organitzar-se com a Servei d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor. Ell va ser un puntal per a la formació dels residents.
Va compaginar el seu càrrec d’adjunt a l’Hospital Clínic amb el de Cap de Secció a l’Hospital de Santa Coloma fins que a l’any 1988 l’ICS va traslladar l’Obstetrícia a l’Hospital Germans Trias i Pujol, moment en el que es va dedicar plenament a aquest hospital. A Can Ruti va ser Cap de Secció juntament amb el Dr. Canet i la Dra. Garcia Guasch sota la direcció del Dr. Vidal fins que aquest ens va deixar.
El Casals era un home de la terra ferma, treballador incansable, auster, honrat, sincer i noble. Les seves observacions sobre l’anestèsia i la vida han fet escola, les recorden les diferents promocions de residents que el van conèixer i es transmeten de generació en generació. Les seves èpiques frases van ser recollides en un llibre que li va lliurar el Servei el dia de la seva jubilació.
Portava a sobre la saviesa de la vida. La seva actitud i comportament estaven alineats amb la terra i la natura. El pagès que portava a dintre, feia que acceptés les inclemències de les situacions difícils, les acceptava i posava remei de seguida de la manera més simple i fàcil possible. L’anestèsia és de vegades impredictible i ell, amb la tranquil·litat del coneixement i l’experiència, sempre en trobava la solució. A quiròfan donava tranquil·litat i seguretat. Els cirurgians, la infermeria i els/les companys/es del Servei sempre agrairem aquesta fortalesa i serenitat.
Era meticulós i endreçat, motiu pel qual es va encarregar del material de tot el Servei quan encara no hi havia una supervisora amb dedicació plena al Servei. No hi havia monitor o respirador del que ell no en sàpigues l’estat i situació.
Al Servei vam viure moments de molta il·lusió, creixement i èxits col·lectius però també vam viure tempestes i ventades que ell ens feia viure com a fenòmens naturals que passarien i en sortiríem enfortits. Fugia del perill i del conflicte però no deixava de dir el que calia i com calia en tot moment. Va facilitar la convivència entre nosaltres i entre companys/es d’altres especialitats i estaments.
Com diu l'artista japonesa Chiharu Shiota, “la mort pertany al cicle de la vida com una nova forma d’existir, és com moure’s cap un univers més gran on romanen els nostres pensaments i records”. Allà hi romanen també els nostres companys i companyes que han marxat amb els que el Casals estarà fent tertúlia. Dona’ls molts records de part nostra.
